Un estudi de la Fundació Ecologia Emocional revela com es veuen en relació a la seva identitat, els valors, l’apreciació sobre conductes de risc, hàbits de salut, com es comuniquen amb la família, la relació amb les noves tecnologies o la seva mirada sobre el món

Un rigorós estudi sobre les emocions dels adolescents de la província de Barcelona, desenvolupat per l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal de la Fundació Ecologia Emocional de Barcelona, ha donat noves i interessants dades a partir de la pròpia mirada d’aquests joves. Un total de 2.450 adolescents d’entre 11 i 18 anys de 14 centres educatius públics i concertats de la província de Barcelona se sinceren sobre les seves emocions després de fer una autoexploració a través d’un qüestionari de 100 preguntes dividides en 10 Àrees d’Exploració (identitat, valors, conductes de risc, hàbits de la salut, comunicació familiar, tecnologies de la informació o la seva mirada sobre el món, entre d’altres).

 L’estudi, elaborat i dut a terme per l’equip de recerca que dirigeixen Jaume Soler i Mercè Conangla, s’ha fixat com a objectiu obtenir una visió panoràmica dels nivells de benestar i equilibri personal dels joves, tot explorant les seves percepcions relatives als reptes que encaren de forma diària. A partir d’aquí, es vol detectar aspectes de millora i buscar opcions de resposta i eines per ajudar-los a assolir major salut i benestar emocional.

De les respostes al qüestionari -anomenat B-SEA (Benestar i Salut Emocional dels Adolescents)- es desprenen aspectes positius com el seu sentiment d’estima i d’integració al grup familiar, l’elevada apreciació de la diversitat, la construcció de la seva identitat i la seva relació i sensibilitat pel món que els envolta. De l’estudi es desprenen també d’altres conclusions com que la relació amb les TICS els provoca sentiments d’angoixa i impaciència, també destaca el seu testimoni sobre situacions de bullying o assetjament escolar, la gestió de la ira (pèrdua de control) o conductes de risc.

Dels 14 centres educatius de la província que hi han participat, un 62% són públics i un 38% són concertats. Del Barcelonès   hi ha la Sagrada Família de Barcelona i l’Institut Júlia Minguell de Badalona; del Baix Llobregat, l’Ateneu Instructiu de Sant Joan Despí i l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat; del Garraf, el Margalló de Vilanova i la Geltrú; de l’Alt Penedès han participat l’Institut Escola Intermunicipal del Penedès, Vedruna-El Carme i l’Institut Escola Jacint Verdaguer, tots tres de Sant Sadurní d’Anoia; del Bages, la Joviat de Manresa; i del Moianès, l’Institut Moianès de Moià. La resta de centres participants són del Vallès Occidental: l’Institut Vacarisses de Vacarisses, Santa Clara de Sabadell i   Joaquina de Vedruna i Vedruna-La Vall de Terrassa.

Una metodologia innovadora

La principal característica de l’estudi és que es tracta d’un qüestionari innovador, de creació pròpia de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal i que, per primer cop, ofereix una automirada dels adolescents, que se sinceren sobre els seus sentiments i visió del món i els seus reptes diaris. El qüestionari l’han contestat estudiants d’ESO, Batxillerat i/o Cicles Formatius de Grau Mig o Superior. Han puntuat la seva autoavalució en una escala de 1 a 6 (des de Mai/Gens fins a Sempre/Molt). Els valors obtinguts es comparen amb els ‘valors òptims’, en base a criteris establerts pels investigadors.

Les àrees on els joves s’han puntuat pitjor han estat: Noves tecnologies (-0,5/16), Valors (7,1/25) i Emocions (9,8/25). Dins de l’àrea Emocions, l’ítem més destacable és la dificultat en la gestió de la ira. Dos exemples: una bona part dels enquestats afirmen “Quan m’enfado perdo el control” (3/1) i “Quan sento por em bloquejo” (2,8/1).

En general, hi ha reconeixement de les emocions però dificultat per a gestionar-les, així com certes dificultats de comunicació en el si de les famílies quan es toquen temes emocionals.

En aquest sentit, dir que la Fundació Ecologia Emocional, dintre del seu programa d’activitats, ha iniciat aquest any uns tallers gratuïts d’Ecologia Emocional dirigits als adolescents que han tingut una acollida excepcional. Una proposta creativa i dinàmica per convidar-los a descobrir eines i recursos que ens ajudin a gestionar les seves emocions d’una manera ecològica.

 

El Bullying, preocupant

Algunes de les puntuacions relatives a l’entorn educatiu són positives, com per exemple el sentiment de ser ben reconeguts i acceptats pels seus professors (4,51/6). En canvi, el grup d’experts de l’Institut de Recerca fa una crida a la reflexió quan es tracta de l’assetjament escolar o bullying, després d’analitzar aquestes respostes, amb un percentatge molt alt: “he participat de manera activa o passiva en situacions d’assetjament a un company/a (2,29/1) i també que “he patit bullying per part dels companys” (1,62 / 1). També preocupa la tendència a la pressa (3,30/1), la immediatesa (3,25/1) el consumisme (3,2/1), i dificultats en complir obligacions (3,06/1) dels adolescents enquestats.

 

 PREGUNTES PER A JAUME SOLER

 

-Per què heu decidit fer aquest estudi i en quant de temps?

A la Fundació Ecologia Emocional som experts en el tema de gestió emocional, creixement personal i treball en valors. En els 23 anys que despleguem el projecte fundacional hem optat per la prevenció. I això vol dir observar què passa al món pel que fa als temes que ens ocupen i mirar de donar millors respostes abans de que els problemes siguin massa grans.

L’etapa de l’adolescència i joventut suposa molts reptes a nivell emocional. Si els nostres joves no disposen d’eines per gestionar les emocions derivades del que viuen, poden caure en desequilibris i patiment. Cal fer prevenció emocional. És per això que fa dos anys vàrem decidir focalitzar l’atenció de la nostra recerca en aquesta etapa de vida. Sense cap pressa vàrem debatre i treballar per crear la nostra pròpia eina per valorar “l’estat de situació”, sense partir d’hipòtesis prèvies. Ara ja disposem de resultats reals d’una bona mostra i podrem continuar treballant.

 

– S’ha sentit sorprès pels resultats obtinguts?

Alguns resultats confirmen el que ja intuíem o havia estat descrit. Ara però tenim dades proporcionades pels joves mateixos. Des d’aquesta mirada hem trobat aspectes significatius, que ja anirem presentant, sobre les deu àrees explorades així com diferències i similituds entre gèneres i/o edats. Ens ha alegrat especialment la sensibilitat dels joves sobre la vida i valoració de la seva diversitat, fet que és molt esperançador.

 

-Pot aprofundir amb els resultats del bullying?

En primer lloc confirmen el que sabem: que aquí hi tenim un problema-oportunitat. Problema, perquè l’experiència d’haver participat ni que sigui passivament en situacions de bullying (2,29/1) o haver estat sotmesos al mateix (1,62/1) ens porta a un escenari de patiment evitable. I a més es dona en un entorn escolar que pels nostres infants, adolescents i joves hauria de ser un “espai protegit de respecte, cura i sensibilitat” on poder créixer de la forma que els hi sigui pròpia. Això no és així per alguns -massa – d’ells i és inadmissible que no evitem que passi.

Oportunitat, perquè quan som conscients de quelcom de negatiu que succeeix som responsables d’actuar i fer-ho ràpid, de forma contundent i adequada. En aquest sentit hi ha molt a fer i la nostra Fundació hi pot ajudar oferint la nostra experiència per donar millors respostes.

 

-Com l’ecologia emocional pot ajudar aquests joves?

El model Ecologia Emocional (2002) és un model preventiu que pot ajudar a construir-nos persones CAPA (Creatives-Amoroses-Pacífiques-Autònomes). Quan hom desenvolupa aquests quatre eixos disposa d’elements de equilibri personal i resiliència. Els joves CAPA s’orienten a la vida, en tenen cura, són sensibles, pacífics i solidaris. Així com tenim cura del cos i promovem l’educació física, caldria fer el mateix amb l’educació emocional. Com deia Gandhi: Si cada dia ens arreglem els cabells, per què no fem el mateix amb el cor?